DEL LIDERATGE MUNICIPAL A L’OBLIT DE LA GENERALITAT

0
88

Article dels càrrecs electes de la Joventut Socialista de Catalunya de les Comarques Centrals (JSC-CC) sobre l’impacte de la Covid-19 a la federació del Bages, Berguedà i Solsonès i la gestió de l’emergència sanitària per part de l’administració pública.

L’emergència sanitària a la Catalunya Central ha posat contra les cordes, com a la resta del territori català, als ajuntaments de pobles i ciutats que, sense pràcticament recursos, estan treballant per minimitzar i reduir l’impacte social i econòmic que ha generat -i generarà- la pandèmia; un paper difícil què, malauradament, s’ha trobat amb una gestió negligent per part del Govern de la Generalitat, qui s’ha oblidat dels ens municipals, tant en el subministrament de recursos com en la coordinació d’accions.

L’impacte de la Covid-19 al Bages, Berguedà i Solsonès ha estat de diferents graus, segons la comarca observada. Segons dades del Departament de Salut (a 18 d’abril), el Bages és amb 888 casos positius, la comarca més afectada en termes absoluts, seguit pel Berguedà, amb 261 casos i pel Solsonès, la xifra optimista de les Comarques Centrals amb tan sols 9 casos positius confirmats.

El Bages, la més afectada de les tres comarques, ha estat especialment dura la situació viscuda a les Unitats Bàsiques de Salut de Cardona, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages – Navarcles. Totes tres àrees d’organització sanitària, és a dir, zones d’influència de cada Centre d’Atenció Primària (CAP), han superat en proporció l’índex de contagi de la capital, Manresa, amb 57 casos a Cardona, 87 a Sant Joan i 118 a Sant Fruitós – Navarcles.

Aquesta afectació de la Covid-19 contrasta amb la reestructuració dels serveis d’atenció primària a Cardona i Sant Joan de Vilatorrada, traduïda en el tancament dels CAP d’ambdues poblacions i la seva derivació al CAP de Súria. Una decisió dràstica que va suposar la reducció de facto dels serveis sanitaris, justament, en dues de les tres unitats bàsiques de salut bagenques més afectades per l’impacte del coronavirus. La decisió del Departament de Salut, en lloc de reforçar l’atenció sanitària allà on la presència del coronavirus pren més força, ha estat la contrària; tancaments i desatenció.

Especialment dramàtica ha estat, i és, la situació de les residències de gent gran, les més perjudicades, sens dubte, pel coronavirus a les Comarques Centrals. La xifra de defuncions durant l’emergència en algunes de les residències del Bages han arribat a representar gairebé el 50% del nombre total d’usuaris. Ni davant del risc d’arribar a assolir aquestes xifres ni un cop assolides, el departament d’afers socials i famílies ha entomat la seva responsabilitat. No s’ha fet arribar cap mena de material sanitari per part de la Generalitat en les hores més crítiques, no s’ha personat cap representant per a donar suport als governs municipals en el control de la crisi, i no s’ha medicalitzat cap residència davant la negativa d’ingressar en hospitals als usuaris contagiats.

Alguns ajuntaments han hagut de posar-se en contacte directe amb la delegació del govern central, per tal que la Unitat Militar d’Emergències (UME) assumís les tasques de desinfecció que l’administració catalana ha oblidat. La desvergonya i la mala política a la qual ens té acostumats aquest govern, no ha desaparegut ni tan sols davant l’emergència sanitària més greu del darrer segle. Lluny d’unir forces i agrair el suport vingui d’on vingui, s’ha privat als equipaments públics de competència de la Generalitat de l’entrada de l’UME, com a Sant Joan de Vilatorrada o Súria.

Els governs locals han assumit no només el lideratge que els hi correspon, sinó també el lideratge i la responsabilitat que ha mancat al govern autonòmic, com es va demostrar amb la resolució d’una necessitat de primer ordre, el repartiment de les targetes moneder, que contenien l’import de la beca menjador atorgada per la Generalitat i que asseguren el dret a un àpat digne a milers d’infants d’arreu del país. La descoordinació a la que ja ens tenen acostumats, va ser resolta en gran part, gràcies a la intervenció directa dels municipis, qui van assumir el repartiment de les targetes moneder després de setmanes d’excuses per part del govern de la Generalitat. Una situació que va evidenciar, de nou, la manca de lideratge en un altre tema cabdal com és garantir el dret a l’alimentació dels sectors poblacionals més vulnerables.

El conflicte obert al Govern de la Generalitat entre els grups de Junts per Catalunya (JxCat) i Esquerra Republicana ha estat el factor explicatiu del perquè del retard d’algunes decisions, un fet intolerable davant una emergència com l’actual, on les discussions partidistes haurien d’estar desterrades. La guerra de competències entre la conselleria de Salut i la de Benestar Social i Famílies és també culpable del retard en l’assumpció de la gestió única de les residències catalanes per part del Departament de Salut. Una gestió que s’hauria d’haver assumit des del mateix moment de l’activació del protocol contra el coronavirus, tenint en compte la sobresaturació dels hospitals i la necessitat de medicalitzar les residències.

Però el conflicte obert entre els dos grups polítics del Govern no s’ha quedat dins dels murs del Palau, sinó que ha arribat fins a la Diputació de Barcelona. Mentre l’administració provincial demostrava una vegada més el seu suport als municipis dotant-los de material sanitari, essent la primera administració pública en fer arribar testos als Ajuntaments per tal de poder realitzar diagnòstics al personal municipal i als usuaris de les residències, el Departament de Salut va retardar el seu ús argumentant que els testos no eren vàlids per, una setmana més tard, acceptar-los. Un fet que va suposar un perjudici greu als governs locals i que cercava impedir que Junts per Catalunya, al govern de la Diputació, mostrés “més eficàcia” que les conselleries d’Esquerra Republicana.

Aquesta crisi requereix unitat d’acció per part de totes les administracions públiques. La Generalitat de Catalunya i en concret el president Quim Torra ha d’assumir la seva responsabilitat i resoldre els errors comesos. Per fer-ho pot seguir l’exemple de la Generalitat Valenciana, on han arribat ja catorze avions amb subministraments de material sanitari. El MHP Quim Torra i al seu govern no es poden emparar en la crítica permanent a la resta d’administracions estatals, sinó que ha de rescatar de l’oblit als municipis catalans i exercir de president de totes i tots els catalans i catalanes.

Ángel Sáez Marcos

Primer Secretari de la JSC CC

Albert Coberó Aymerich

Secretari d’Organització de JSC CC

Elia Tortolero Orejuela

Secretària de Polítiques Feministes de la JSC CC

Ferran Verdejo Vicente

Secretari de Comunicació de la JSC CC

Versió en PDF

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here