Avui fa 29 anys que l’Assemblea General de les Nacions Unides va estipular el 3 de desembre com el que seria, el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat mitjançant la resolució 47/3. Es va crear amb el motiu de visibilitzar i fomentar una integració i inclusió de les persones amb “discapacitat”. Un dels col·lectius que més ha patit la pandèmia de la covid-19 i que en diferents casos, la seva vida ha canviat per complet.
Discapacitat vol dir ser no capaç de, nosaltres, tot i que part del col·lectiu accepta aquest terme, volem reivindicar el fet que les persones etiquetades com a discapacitades, són capaces. Tenen altres capacitats, possiblement capacitats diferents. Hem d’afavorir la seva integració en tots els aspectes i utilitzar un llenguatge inclusiu com a barrera d’estigmes i prejudicis. Tot i que la ignorància és una de les principals causes de la discriminació, aquestes persones estan envoltades de barreres físiques i socials que dificulten fer una vida normal. No podem oblidar que amb les nostres paraules construïm els significats socials.
En aquest sentit, les Joventuts Socialistes de Catalunya lamentem la forma en que l’actual Govern de Catalunya dóna l’esquena al col·lectiu evitant la transparència de dades durant la pandèmia que va demanar Pilar Díaz o, endarrerint els tràmits de les prestacions per dependència rebutjant la proposta socialista del conseller a l’ombra Raúl Moreno.
Concretament, les denúncies per delictes d’odi al col·lectiu van augmentar un 70% el 2020, dades que resulten incertes, ja que no totes les persones es poden comunicar, ser conscients o recordar, entre altres factors que fan de barrera al seu auxili, molts delictes queden amagats i poden perpetrar-se tota la vida.
Per això nosaltres donem solucions i exigim al govern que actuï contra encara el miler de barreres arquitectòniques que hi ha als nostres pobles i les nostres ciutats, fent èmfasi en les zones rurals i en les noves zones d’edificacions.
– Que es senti al nostre grup parlamentari i s’agilitzi els tràmits per l’accés a prestacions per dependència.
– També, i amb la finalitat d’aconseguir una bona inclusió social, apostem per l’augment de recursos i així facilitar que els nens i les nenes amb capacitats diferents tinguin un accés més fàcil a una escola de caràcter ordinari i evitar, en la mesura del possible, els centres d’educació especial.
– Augmentar l’accessibilitat a la feina amb adaptació de llocs i variacions de les ràtios.
– Professionals a les escoles, instituts i universitats per afavorir una igualtat de condicions.
Siguem la veu d’aquells que no en tenen, fem ús de la empatia i de la raó.
