La lluita per eradicar la pobresa ja fa molts anys que ens preocupa com a societat, de fet fou al 1993 quan l’ONU va declarar el 17 d’octubre com a dia internacional per a eradicar la pobresa.
Aquesta reivindicació, doncs, es de fa temps, i ens agradaria dir que amb el pas dels anys hem aconseguit certa igualtat social, fet que possibilitaria una frenada de la pobresa, però no ha estat així, i lluny d’aturar-la sembla que actualment és més gran la bretxa.
L’increment de la tecnologia, la facilitat d’accés a la informació, els canvis socials i econòmics que està patint la nostra societat arrel de la covid19, són elements que encara empitjoren la pobresa i a qui la pateix.
La crisi mundial sanitària no ha facilitat que aquesta lluita contra la pobresa pugui ser factible. De fet moltes persones han vist els seus drets humans vulnerats, perquè no podem oblidar que la pobresa comporta la vulneració d’aquests últims.
No tenir accés a un habitatge digne, a un salari ben remunerat, a una sanitat de qualitat, són algunes de les vulneracions que pateixen les persones que viuen en pobresa.
La pobresa porta conseqüències molt greus com: malnutrició, falta de poder polític, poca empatia cap a altres problemàtiques com el feminisme o l’ecologisme – entre d’altres-, (les persones que pateixen pobresa viuen sumits en la recerca d’aliments per a poder sobreviure) i migració.
Llenço unes preguntes a l’aire que m’agradaria que totes i tots poguéssim reflexionar:
Som conscients del que tenim? Som conscients que mentre nosaltres “gaudim” de certs privilegis hi ha moltes persones que no en tenen? De que la pobresa no es una qüestió de gènere o raça però si que va molt vinculada a països considerats del tercer món? De que tot i així al nostre país també hi viuen persones que la pateixen?
Son moltes les casuístiques que poden portar a una persona viure en pobresa, intentem entre totes lluitar contra ella.
