Des de la JSC, celebrem la fi de les concessions i el retorn a l’explotació pública d’infraestructures d’alta capacitat que fins ara eren explotades amb ànim de lucre per part d’empreses privades:
- Ens mostrem en contra dels peatges per tres aspectes fonamentals.
- Existeix un desajust en la seva distribució pel territori de l’Estat.
- Fomenten disfuncions en el trànsit i això minva l’eficiència del sistema de carreteres.
- Són una barrera a l’hora d’aplicar polítiques verdes efectives.
En paral·lel, també cal analitzar el paper redistributiu de les infraestructures i la seva relació amb la justícia ecològica, social i territorial. Un ús completament gratuït de les autopistes esmentades comporta que el cost del seu manteniment passa a formar part dels Pressupostos Generals de l’Estat. És això socialment just?
Des d’un punt de vista territorial, en quin territori es troben les autopistes absorbides? És territorialment just que els impostos de totes les regions de l’Estat sufraguin l’ús privat de les autopistes catalanes? Els impostos de regions amb dèficit d’infraestructures han de sufragar les autopistes catalanes?
Des d’un punt de vista social, enfoquem el paper redistributiu que pot tenir l’ús de les infraestructures. Així com la resta de modalitats de transport es troben tarifades, apostem per aplicar un cost a l’ús privat de les infraestructures d’alta capacitat per tal de sufragar el manteniment i alhora invertir en el foment del transport públic. Qui decideix fer servir el transport privat ha de costejar el manteniment de la via.
En darrer lloc, considerem el prisma de la transició ecològica. El transport suposa el 29% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’Estat. D’aquestes, el 95% provenen del transport per carretera. Per tant, així com hem plantejat la importància de la redistribució social és imprescindible considerar la redistribució ecològica. Apostem per la tarifació del fet de contaminar en tant suposa una degradació del bé comú que és el medi ambient.
Celebrem la fi del negoci amb les autopistes però impulsem una política redistributiva social i ecològicament mitjançant les carreteres d’alta capacitat. Apostem per dissenyar un sistema que permeti finançar el manteniment de les infraestructures d’alta capacitat d’una forma territorialment justa i alhora mediambientalment eficaç: Qui més contamina i desgasta, més aporta pel manteniment i alhora aporta fons per a la inversió en transport públic.
