En aquests moments en què es fa palesa la incompetència del Govern Torra-Aragonès per gestionar la crisi del coronavirus, recordem-ho, allò que al març consideraven que sabien gestionar millor que la resta, la baixesa moral dels partits del govern s’ha manifestat en un altre camp de la vida política catalana. Les forces polítiques del Parlament, han pogut assistir avui 21 de Juliol a una fita cabdal en el despropòsit polític que és la política universitària catalana des de l’any 2012. A tocar d’unes eleccions, segurament en la darrera sessió parlamentària de la legislatura, el Govern ha considerat adient portar a votació la ILP que demana la modificació de la llei d’universitats de Catalunya per blindar el preu màxim dels preus públics universitaris. Incapaços de desaprofitar una oportunitat així, i fent gala d’una incongruència política difícil de descriure excepte en termes d’electoralisme, els partits del govern, JxCat i ERC, han votat a favor. A favor d’una proposta que justament deu la seva existència a la absoluta inacció en matèria universitària del Govern, i especialment, d’Esquerra Republicana.
Perquè des que l’any 2012 es va aprovar una pujada del 66% de les taxes amb el vot conjunt de CiU i el Partit Popular (dos bons amics) no ha existit mai el dubte que la política convergent no sortiria de la línia marcada per Mas-Colell: taxes elevades i que estudiï qui s’ho pugui pagar (a l’ascensor social, hi pugen només els rics, en diríem). Però, si que és destacable el paper d’ERC, només qualificable d’inacció completa i de revelació de la veritable ideologia. Recapitulant des de l’acord de governabilitat CiU-ERC de 2012, hem assistit a l’aprovació de “nombrosos” pressupostos (2014, 2015 i 2017) amb el vot favorable republicà sense que ERC tingués a bé interessar-se per les taxes a les que havien de fer front els estudiants catalans: els conceptes equitat d’accés o igualtat d’oportunitats no eren prioritat en l’ideari republicà. Encara més greu, després que el Parlament aprovés l’any 2016 una rebaixa del 30% de les taxes a moció del grup socialista, amb el vot contrari republicà, aquests van ser còmplices de la no aplicació d’aquest mandat democràtic del Ple. És divertit recordar que això succeeix en un moment en què la política catalana gira entorn d’un suposat exercici de “democràcia”. Com a apunt final, per entendre la visió republicana de les universitats, és útil saber que el senyor Antoni Castellà, exsecretari general d’universitats artífex de l’ofegament econòmic actual, és ara membre de la seva bancada parlamentària.
Aquest any 2020, després de 8 anys de suport d’ERC als preus públics més elevats de tot l’Estat i quan els republicans volien explotar com a pròpia l’aplicació als pressupostos de la rebaixa del 30% aprovada el 2016, ha estat el govern de coalició de Pedro Sánchez qui ha eliminat la possibilitat d’encarir les taxes, tot eliminant les forquilles de preus i obligant a una rebaixa de tots els preus públics universitaris de l’Estat, també els catalans. No sorprèn llavors que l’actitud del govern català a la Conferència General de Política Universitària fos d’incomoditat; es veien forçats a sortir de la comoditat que els donava la reforma de 2012 del malauradament famós ministre Wert. Finalment, en l’acord de la Conferència General publicat al juny, els preus públics catalans fan una gran passa endavant en el seu camí per acostar-se als de la resta de països europeus.
Ara, el que l’estudiantat català s’haurà de preguntar és quin ha estat l’origen polític d’aquesta passa endavant. Per tant, en el moment d’interpretar el vot d’avui de JxCat i ERC davant la ILP, no es pot fer altra cosa que anomenar-lo, el vot del despropòsit.
