La JSC encartella les instal·lacions de TV3 en defensa d’una tele de tothom.
Les televisions públiques són un servei essencial per a una societat democràtica que haurien de visualitzar i donar espai a totes les opinions i ideologies i ser representatives del conjunt de la població. A Catalunya, els mitjans de comunicació públics de la CCMA, amb TV3 com a referent principal, han estat totalment absorbits pels governs independentistes de la darrera dècada i s’ha convertit en una màquina de propaganda partidista, així com d’atac a aquelles persones i partits que no comparteixen aquesta ideologia.
D’exemples n’hi ha un munt. Fa temps que diversos professionals adscrits a la televisió pública (i també a la ràdio) fan declaracions molt polititzades, casualment sempre en la mateixa línia, fet que trenca totalment les normes que figuren al Llibre d’Estil en relació amb la imparcialitat. També hem vist en els darrers temps com s’utilitzen minuts de TV pública per blanquejar el saqueig als catalans i les catalanes de l’evasor fiscal Jordi Pujol i la seva família, investigada per la justícia com a presumpta organització criminal. Veiem també una sèrie de programes dedicats gairebé exclusivament a donar ressò a partits polítics o entitats independentistes com el “Tot es mou” o el “FAQS”. La mateixa cúpula de la CCMA ha reconegut en els seus informes que la majoria de col·laboradors i opinadors que conviden als seus programes són clarament independentistes. A tot plegat, se li suma el silenci davant problemàtiques socials aliens a la seva obsessió processista.
El Govern ha cregut convenient que en un moment en què Catalunya, com el món, afronta una terrible pandèmia, mentre els professionals de diversos àmbits públics són escassos i la ciutadania viu amb inseguretat i incertesa, es dirigeixin una part dels 3.225 milions d’euros del Fons Covid de l’estat a “tapar forats” de TV3. Segons Núria Llorach, la presidenta de la CCMA, és un servei essencial que s’ha quedat sense recursos. Segons el nostre parer, tot i ser una de les corporacions de mitjans audiovisuals més cares d’Europa, no és possible haver gastat els 310 milions d’euros que tenen pressupostats. Si no saben gestionar ens públics, que es dediquin a una altra cosa i deixin de fer cada dia més gran el forat econòmic dels mitjans públics catalans.
Catalunya fa massa anys que té un govern que no governa, que no té en compte a més de la meitat dels catalans i les catalanes, i que té com a prioritats destinar diners a TV3 o a terrenys per fer casinos i que deixen de banda les necessitats reals de la ciutadania, com dotar de més recursos les escoles i els centres d’atenció primària.
Per tot plegat, la Joventut Socialista de Catalunya exigeix la dimissió de l’imparcial director de TV3 Vicens Sanchís i que TV3 torni a ser una televisió pública plural, respectuosa i representativa de totes les sensibilitats de la pluralitat i riquesa que caracteritzen, per sort, la societat catalana.
Volem menys Raholes i més metges i professors!
