En 2018 va sortir publicat per Idescat l’últim percentatge de taxa de risc de pobresa a Catalunya. Aquest batia el rècord dels últims 15 anys i se situava en el 21,3%, sent els menors de 16 anys els que més pateixen aquesta situació de pobresa. El 28% dels nens i nenes a Catalunya són pobres. Aquestes xifres ens han de fer reflexionar sobre quines polítiques hem de posar en marxa per a construir una societat més justa, on ningú s’hagi de veure abocat a un estat de necessitat com aquest.
Davant aquesta situació, que s’ha vist accentuada per les retallades dels Governs de la dreta catalana liderats pels del trio Mas – Puigdemont – Torra, es va aprovar una Renda Garantida de Ciutadania en 2017 que es va presentar a través d’una Iniciativa Legislativa Popular impulsada per moviments socials. Està clar que aquesta Renda aprovada no era perfecta, però era un punt de partida que hagués salvat del llindar de la pobresa a moltes persones d’arreu de Catalunya. El que si que va ser motiu de crítica, és que aquesta llei no vingués acompanyada d’una reforma fiscal que afectés els més poderosos per a poder fer una millor redistribució de la riquesa. Ho sabem, la dreta sempre protegirà als més rics.
El diputat socialista Raúl Moreno ja va anunciar els dubtes que aquesta llei denotava, ja que l’objectiu dels i les socialistes ha sigut fer-la complir i que no quedés únicament en el calaix desastre del Govern. Avui dia però, veiem com aquestes paraules que va dir en Raúl, avui han agafat més sentit que mai. Si fem una retrospectiva, veurem que per a poder fer complir amb exemplaritat aquesta llei es necessitava en 2017 una partida pressupostària que estigués dotada d’un mínim de 500 milions d’euros. En els pressupostos però, només van figurar 200 milions d’euros, cosa que fa impossible la seva perfecta aplicació. En els pressupostos que s’han aprovat gràcies al vot d’En Comú Podem, la partida ha crescut fins als 388 milions d’euros, lluny també de poder complir amb el que s’havia establert al principi per a fer efectiva aquesta llei.
Després de 3 anys amb la llei aprovada, podem veure com els indicadors ens assenyalen que només un 1,6% de la població ha pogut beneficiar-se, sent com hem dit a l’inici d’aquest article la taxa de risc de pobresa a Catalunya d’un 21,3%. Això ha estat motivat per dos factors: un primer la falta de pressupost per a poder arribar a tota la gent i un segon que són totes les fases burocràtiques per a poder rebre aquesta ajuda (cosa que s’ha intentat solucionar recentment amb l’aprovació del Reglament de la RGC).
El que ens fa veure tot això, és que el Govern de la Generalitat, ni governa ni deixa governar. El president Torra no serveix. Fa molt temps que ho anem denunciant, però això d’ahir va ser un escàndol. Mentre que el no fa possible que a Catalunya es desenvolupi la Renda Garantida de Ciutadania, va i demana al Govern central, fugint de tota responsabilitat, que creï una Renda Mínima Universal. El més lamentable, és que no sap ni el que això representa ni el que significa.
Renda Garantida de Ciutadania: Ajuda perquè les persones que es troben en una situació de necessitat econòmica puguin cobrar una prestació per a ajudar a la subsistència.
Renda Mínima Universal: Prestació que reben tots els ciutadans o residents d’un país sense condicions.
Davant una pregunta d’un periodista que sobri si la petició que havia fet al president Sánchez era una prestació per a tothom sense condicions, el president Torra va haver de recular embolicat de suors i tremolors de veu i des del desconeixement de què havia proposat, exposar que el que demanava era el mateix que s’aplicava a Catalunya i que ell mateix no feia complir.
Una vergonya de situació que com a JSC volem denunciar. Volem que el president Torra deixi de mentir i comenci a exercir les seves responsabilitats. Que no doni lliçons, quan de les 300.000 proves PCR que va prometre, només ha realitzat 48, o quan sabent que té a les seves mans el poder de desenvolupar la Renda Garantida de Ciutadania defuig d’aplicar-la amb efectivitat i dóna lliçons als altres del que cal fer. No ens enganyem, no és que no tingui competències, és que no és competent.
